El motiu de la resistència és la indignació
Es té la gosadia de dir-nos que l'Estat ja no pot assegurar els costos
d'aquestes mesures socials. Però com poden faltar avui diners per
mantenir i perllongar aquestes conquestes, quan la producció de la
riquesa ha augmentat considerablement des de l'Alliberament, període
en el qual Europa estava en la ruïna, si no és perquè el poder
dels diners, combatut amb força per la Resistència, no ha estat mai
tan gran, tan insolent i tan egoista amb els seus propis servidors, fins i
tot en les més altes esferes de l'Estat. Els bancs, una vegada privatitzats,
es preocupen molt pels seus dividends i pels alts salaris dels seus
dirigents, no per l'interès general. La bretxa entre els més pobres i els
més rics no ha estat mai tan gran, ni la recerca dels diners tan apassionada.
El motiu principal de la Resistència era la indignació. Nosaltres, veterans
dels moviments de resistència i de les forces combatents de
la França lliure, cridem a les joves generacions a viure i transmetre l'-
herència de la Resistència i dels seus ideals. Nosaltres els diem: preneu
el relleu, indigneu-vos! Els responsables polítics, econòmics i
intel·lectuals, i el conjunt de la societat no han de dimitir ni deixar-se
impressionar per l'actual dictadura dels mercats financers que amenaça
la pau i la democracia
Us desitjo a tots, a cadascun de vosaltres, que tingueu el vostre
motiu d'indignació. És una cosa preciosa. Quan alguna cosa ens indigna,
com a mi em va indignar el nazisme, ens tornem militants, forts
i compromesos.
Tornem a trobar-nos amb aquest corrent de la història, i el gran
corrent de la història ha de perseguir-lo cadascú. I aquest corrent ens
condueix a més justícia i llibertat; però no a la llibertat incontrolada
de la guineu al galliner. Aquests drets, recollits el 1948 en un programa
de la Declaració universal, són universals. Si coneixeu a algú que no
els gaudeix, compadiu-lo, ajudeu-lo a aconseguir-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada